Que nostre iaco convisqui amistosament amb tots els integrants de la família, incloent-hi els nens ha de ser una cosa natural, no obstant això cal assenyalar que els lloros, com qualsevol altra mascota, són animals que requereixen de totes les nostres cures, atencions i respecte. Hem de tenir clar que els animals no són joguines i que no podem adquirir un amb aquesta finalitat. Com a mínim inicialment, cada vegada que un nen interactuï amb el lloro haurà de ser present un adult responsable. El nivell de convivència entre el nen i el lloro serà funció de la capacitat de control de moviments del propi nen, així com de la confiança que el lloro manifesti cap a ell. No haurem mai de forçar al lloro perquè executi una acció, així evitarem que se senti obligat a defensar-se. Créixer amb una mascota és sens dubte una meravellosa experiència que ens enriqueix com a persones. El respecte i l’amor pels altres éssers vius s’aprèn a casa.