Aquesta conducta anomenada picatge pot tenir causes mèdiques: pot ser degut a malalties de la pell, de les plomes… Per això és convenient realitzar una visita al veterinari si això ocorre i així eliminar aquesta possible causa. Ara bé, també pot tractar-se d’un picatge conductual, d’un trastorn de comportament. Aquest trastorn del comportament pot tenir una base nutricional. Una dieta incorrecta pot incrementar l’«estrès basal» de l’animal. Dit d’una altra manera, una dieta inadequada pot incrementar la «estressabilitat» de l’animal. A Psittacus Catalonia investiguem en aquest àmbit i apliquem tots els coneixements que obtenim en la millora dels nostres pinsos i papilles. Podríem dir que els lloros que mengin productes PSITTACUS estaran menys ansiosos i més preparats per a integrar els estímuls de l’entorn sense depassar el llindar a partir del qual es comencen a desencadenar aquest tipus de conductes anòmales. El picatge conductual és un comportament anòmal que es pot desencadenar com a resposta «irracional» a un nou estímul desestabilitzador (habitualment un canvi en l’entorn físic i/o vivencial). Dit d’una altra manera: quan un lloro no sap com donar resposta a alguna cosa que li intranquil·litza i/o li crea inseguretat o malestar, s’allibera d’aquest estrès fent alguna cosa que aparentment no té res a veure: xisclant exageradament, destrossant el mobiliari, autolesionant-se, netejant-se i tocant-se la plomes en excés… (com la persona que es mossega les ungles quan està inquieta). Aquestes conductes d’alliberament de l’estrès o de la tensió «emocional» poden anar-se cronificant, modificant i agreujant. En lloros que conviuen amb els humans, aquesta conducta ens crida l’atenció negativament i sovint responem renyant-los (en definitiva, parant-los més atenció). Si el lloro observa que arrencant-se plomes obté la nostra atenció, reforçarà aquesta conducta. En aquests casos és constatable que es mosseguen i s’arrenquen les plomes especialment quan estem al seu costat. A grans trets, per tal d’aturar aquesta conducta, fa falta que fem una mica d’introspecció. Hem de posar-nos en el lloc del lloro i intentar descobrir quina pot ser la causa desencadenant d’aquesta conducta. Una vegada localitzada la causa, caldrà eliminar-la o minimitzar-ne els efectes realitzant una adaptació progressiva del lloro a la nova situació. Analitzeu amb deteniment a partir de quin moment va començar a picar-se el vostre lloro i què ha canviat des d’aquell moment. Poden ser factors desencadenants: canvis en el grup familiar, canvis en les rutines, canvis en l’entorn físic (per exemple el canvi d’ubicació de la gàbia o la incorporació d’alguna joguina nova a la gàbia), la sobreestimulació, la subestimulació (avorriment), la disminució sobtada del nivell d’atenció humana a què estava acostumat… Eviteu renyar-lo quan ho faci, ja que involuntàriament podríeu reforçar encara més aquesta conducta: si el lloro veu que quan ho fa ens dirigim a ell (encara que només sigui per a renyar-lo), ho farà també per a cridar l’atenció. Fins i tot és recomanable que quan s’arrenqui una ploma davant vostre us gireu d’esquena i sortiu de l’habitació. Convé que noti que no us interessa per a res el que fa. És recomanable evitar que aquesta conducta anòmala es cronifiqui, no hem d’esperar massa per a trobar solucions. En l’àmbit alimentari, durant una situació de picatge, el pinso més indicat i que recomanem per a eliminar una possible causa nutricional i reduir el nivell d’ansietat de l’animal, és el nostre pinso Psittacus Formula Omega.