El bany sempre ha de ser voluntari. La majoria dels lloros grisos gaudeixen netejant-se les plomes en sec. Dediquen força temps a netejar-se, pentinar-se i a repartir per tot el plomatge una polseta que produeixen unes plomes anomenades polvoplomes (powder down feathers). Aquest tipus d’higiene els permet mantenir-se llustrosos sense la necessitat d’un bany amb aigua. En aquest aspecte els iacos mostren un comportament similar al dels gats; generalment els gats no gaudeixen del bany, encara que també hi ha excepcions. Això mateix passa amb els iacos. La majoria de iacos prefereix netejar-se en sec, amb algun bany excepcional a l’estiu. Per aquest motiu recomanem oferir la possibilitat del bany en un recipient amb aigua i que sigui el lloro el que decideixi si es banya. Tanmateix, això no impedeix que alguns lloros grisos gaudeixin de banys regulars en un recipient amb aigua i, encara que més rarament, gaudeixin d’un bany mitjançant polvorització. En el cas d’una polvorització, no polvoritzarem mai directament sobre l’ocell. Polvoritzarem un espai sense l’ocell i esperarem que sigui l’ocell la que decideixi entrar o no sota l’àrea de polvorització. No convé deixar el plomissol xop (el plomissol triga bastant a assecar-se). Quan estigui mullat cal evitar els corrents d’aire i vigilar que, si la temperatura ambient no és prou alta, no tard massa a assecar-se i pugui constipar-se. Cada iaco és únic i hem d’acceptar que potser no arribarà mai a acceptar un bany. Obligar a l’ocell a realitzar una acció que no desitja, comporta por, estrès i posteriors situacions de pànic. En cas de necessitar realitzar un bany per raons sanitàries, caldrà consultar amb un veterinari. Hem de tenir en compte que cada espècie de psitàcid té necessitats diferents i que les particularitats dels lloros grisos no es poden extrapolar a altres espècies.