Els iacos destaquen entre altres espècies de lloros per la seva gran habilitat per a imitar veus humanes i altres sons, a més de per la seva ja reconeguda intel·ligència. Això els permet pronunciar enunciats simples amb la intenció correcta. D’alguna manera gairebé podríem dir que els iacos poden comunicar-se amb nosaltres a través de la parla. La imitació vocal, que és una conducta natural per a la majoria d’espècies de psitàcids i altres ocells, és a més una conducta que afavoreix els vincles socials. En vida lliure els iacos aprenen a imitar sons del seu entorn i d’altres animals, però també utilitzen el seu propi “vocabulari” per a comunicar-se entre els diferents membres del grup. Per a un lloro a casa, sons com poden ser el timbre de la porta o el telèfon, la salutació o el comiat són les primeres coses que aprendrà a imitar. Un lloro que se senti còmode a la seva llar i que tingui l’oportunitat de participar en la vida familiar, estarà molt motivat per imitar sons i aprendre coses noves, a diferència d’aquells ocells que viuen sense cap mena d’estimulació. I a poc a poc, de manera espontània, anirà desenvolupant un vocabulari propi per a comunicar-se amb els diferents membres de la família.A títol orientatiu, els bebès de iaco comencen a pronunciar paraules abans de finalitzar el primer any de vida.